Sant Jaume de Frontanyà és un monestir agustinià situat en el centre del poble del mateix nom (Berguedà).
L'església té el seu precedent en un temple anterior, dit Sant Jaume de Frontanyà Vell, consagrat el 905 i situat sobre un espadat que domina el poble. Al darrer terç del segle xi es construí la nova església, més espaiosa i en un lloc més planer, i s'abandonà la vella, avui arruïnada.
La nova església devia construir-se entre 1066 i 1080, en què sovintegen les deixes pietoses a favor de Sant Jaume de Frontanyà.
A partir del 1140 aplegà una comunitat de canonges augustinians, regida per un prior. Amb tot, aquesta creació no feu més que organitzar i confirmar la comunitat de preveres ja esmentada en una deixa de 1066, que és la que devia decidir la construcció de l'església nova, que mantingué les funcions de parròquia de la vella i estengué aviat la seva influència. Fou regida a partir de 1395 per priors comendataris. L'extinció dels monestirs de l'orde de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona.
Tant el capitell com la pica corresponen a l'època de la fundació de l'església de Sant Jaume de Frontanyà del s.XI (1066). Des del 1140 consta en aquesta església l'existència de la comunitat agustiniana i, per tant, hem de suposar l'existència del claustre, avui desaparegut; l'església de Sant Jaume fou des dels seus orígens església parroquial. L'església primitiva fou consagrada el 20 de juny del 905 com església parroquial i així ho continuà sent la nova església construïda al s.XI i seu de la comunitat de Canonges agustinians que també tenien cura de les funcions parroquials de l'església.
